Si una societat espanyola té un administrador no resident, cal designar un representant fiscal a Espanya? Descobreix el criteri de la DGT i les seves implicacions legals i fiscals.
Un dubte cada vegada més habitual
Cada cop hi ha més societats espanyoles administrades per persones físiques estrangeres no residents, cosa que genera dubtes en l’àmbit mercantil, comptable i fiscal. La qüestió clau és: han de designar obligatòriament un representant amb domicili a Espanya per relacionar-se amb Hisenda?
Segons l’article 47 de la Llei General Tributària (LGT), els obligats tributaris no residents han de designar un representant quan la normativa ho exigeixi expressament.
El criteri de la Direcció General de Tributs (DGT)
La DGT, a través de la consulta vinculant V0787-25 de 6 de maig de 2025, ha aclarit aquesta situació:
👉 Quan una societat té residència fiscal a Espanya, el seu administrador —encara que sigui estranger i no resident— ja actua com a representant legal davant de l’Administració Tributària. No és necessari designar un altre representant amb domicili a Espanya.
Això vol dir que desapareix l’obligació de presentar el típic formulari de designació de representant per contribuents no residents, ja que l’administrador no resident té totes les facultats de representació legal.
Quan no cal nomenar representant
La DGT fonamenta la seva conclusió en els punts següents:
- L’administració d’una societat de capital (per exemple, una SL) es pot confiar a un administrador únic, ja sigui persona física o jurídica (arts. 210 i 212 de la Llei de Societats de Capital).
- En els casos d’administrador únic, el poder de representació de la societat correspon exclusivament a aquest administrador.
- Una societat és resident fiscal a Espanya si compleix algun dels criteris de l’article 8.1 de la Llei de l’Impost sobre Societats:
- Estar constituïda conforme a les lleis espanyoles.
- Tenir el domicili social a Espanya.
- Tenir la seu de direcció efectiva a Espanya.
En aquests casos, encara que l’administrador visqui fora, no cal nomenar un representant fiscal addicional.
Implicacions pràctiques per a les empreses
- Simplificació administrativa: s’evita un tràmit addicional i el cost de nomenar representants fiscals.
- Seguretat jurídica: queda clar que l’administrador no resident té plenes facultats davant Hisenda.
- Atracció d’inversió estrangera: facilita que persones físiques d’altres països gestionin societats amb residència fiscal a Espanya.
Conclusió
Les societats espanyoles amb administradors no residents no necessiten designar un representant fiscal addicional a Espanya, sempre que compleixin els requisits de residència fiscal. Aquesta interpretació de la DGT aporta seguretat i simplifica la gestió per a moltes empreses amb capital i administració estrangera.
A MJB Assessors oferim assessorament especialitzat en matèria mercantil i fiscal per a societats amb administradors estrangers. Si tens dubtes sobre la teva situació, contacta amb nosaltres i t’ajudarem a resoldre’ls de manera àgil i segura.
La informació i l’assessorament jurídic d’aquest article i dels altres publicats al nostre blog tenen un caràcter merament orientatiu i en cap cas vinculant. Es recomana realitzar una consulta jurídica específica per a cada situació i contactar amb un professional degudament qualificat. Si ho desitges, pots contactar amb nosaltres a info@mjbassessors.com.
