El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha dictat una resolució important sobre la tributació de les dietes i assignacions per desplaçament percebudes pels administradors societaris. Aquesta resolució estableix que aquestes dietes no estan exemptes de tributació a l’IRPF si no es compleixen determinats requisits, especialment pel que fa a la naturalesa de la relació entre l’administrador i la societat.
La polèmica sobre la tributació de les dietes dels administradors
Històricament, la normativa permet l’exempció fiscal de les dietes i assignacions per desplaçament quan compleixen certs requisits establerts a l’article 9 del Reglament de l’IRPF. No obstant això, aquesta normativa s’aplica, en general, als treballadors per compte d’altri i a aquells que tenen una relació laboral o estatutària amb l’empresa, caracteritzada per la dependència i l’alteritat.
El TEAC ha revisat si aquests mateixos criteris poden aplicar-se als administradors d’una societat, que no tenen una relació laboral en sentit estricte, sinó una relació mercantil.
Què diu la resolució del TEAC?
En la seva resolució, el TEAC estableix que:
- Les dietes i assignacions per desplaçament només poden quedar exemptes d’IRPF si es donen les característiques pròpies d’una relació laboral o estatutària.
- Els administradors societaris no compleixen aquests requisits, ja que la seva relació amb la societat no es basa en la dependència i l’alteritat, sinó en una vinculació mercantil.
- La societat ha de justificar l’ús real de les dietes per cobrir despeses de desplaçament per motius laborals concrets, aportant proves suficients.
- Si les dietes són una forma encoberta de retribució, hauran de tributar íntegrament com a rendiments del treball.
Aquest criteri reafirma la postura de l’Agència Tributària, que ha estat insistint en la necessitat de demostrar la naturalesa estrictament indemnitzatòria de les dietes per tal que puguin gaudir de l’exempció fiscal.
Com afecta aquesta resolució als administradors societaris?
Els administradors de societats hauran de tenir en compte les següents implicacions:
- Major control sobre les dietes declarades com a exemptes: Hauran de demostrar que les dietes responen a desplaçaments efectius i necessaris per a l’activitat de la societat.
- Possible increment de costos fiscals: Si Hisenda considera que les dietes no compleixen els requisits, aquestes s’inclouran com a rendiments del treball, amb la consegüent tributació a l’IRPF.
- Necessitat de documentació: És recomanable portar un registre detallat de desplaçaments, factures i justificants de les despeses per evitar problemes en una eventual inspecció.
Conclusió
Aquesta nova resolució del TEAC reforça la idea que les dietes i assignacions per desplaçament no són automàticament exemptes d’IRPF per als administradors societaris. És imprescindible demostrar que aquestes percepcions responen a despeses reals de desplaçament i no formen part de la retribució encoberta.
Identificació de la resolució:
TRIBUNAL ECONÒMIC-ADMINISTRATIU CENTRAL
Resolució de 30 de gener de 2025.
Sala 1a
R.G. 1475/2024
