Ets no resident i tens immobles a Espanya? T’expliquem com t’afecten l’Impost sobre el Patrimoni i l’Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes, quins casos tributen i per què depèn del país de residència i del conveni de doble imposició.
Punt de partida: no residents amb béns a Espanya
Qualsevol persona física no resident que tingui béns o drets situats a Espanya pot quedar subjecta a:
- Impost sobre el Patrimoni (IP)
- Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes (ISGF)
Aquests impostos graven el patrimoni net situat a Espanya (immobles, comptes bancaris, participacions en societats, etc.), però com i per què es tributa depèn molt del país de residència i del conveni de doble imposició (CDI) signat amb Espanya.
En general, els no residents tributen a Espanya per obligació real, és a dir, només pels béns i drets que tinguin situats en territori espanyol.
Bases clau de l’Impost sobre el Patrimoni per a no residents
Quins béns es tenen en compte?
Per a un no resident, poden quedar subjectes a IP, entre d’altres:
- Immobles situats a Espanya.
- Comptes bancaris a Espanya.
- Participacions en societats espanyoles.
- En determinats casos, participacions en societats estrangeres el principal actiu de les quals són immobles a Espanya (veurem més avall el matís).
Com es valoren els immobles?
La llei estableix que s’ha de prendre el valor més alt entre:
- Valor cadastral.
- Valor comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs.
- Preu o valor d’adquisició (incloent despeses i impostos assumits pel comprador).
És important perquè, en immobles antics, el valor d’adquisició + despeses pot ser superior al cadastral, mentre que en immobles recents entra en joc també el valor de referència del Cadastre en determinats casos.
Es poden deduir deutes?
Sí. El no resident pot deduir les càrregues i deutes directament vinculats als béns situats a Espanya (per exemple, una hipoteca utilitzada per finançar la compra de l’immoble). Això redueix la base imposable sobre la qual s’aplica l’impost.
Mínim exempt i normativa autonòmica
L’IP té un mínim exempt estatal de 700.000 € per persona, aplicable també als no residents, i una tarifa progressiva aproximada entre el 0,2 % i el 3,5 %.
Des de fa uns anys, tots els no residents (UE, EEE i també països tercers) poden aplicar la normativa de la Comunitat Autònoma on es trobi el major valor dels seus béns a Espanya.
Això és clau perquè:
- Si el patrimoni principal és a Madrid o Andalusia, on hi ha una bonificació del 100 % de la quota, el resultat a pagar pot ser 0 €, tot i haver de presentar declaració si se superen certs llindars.
- En altres comunitats (p. ex. Balears, Catalunya, País Valencià) la tarifa i el cost efectiu poden ser clarament superiors a la normativa estatal.
El paper dels convenis de doble imposició (CDI)
No tots els no residents tributen igual. Depèn de si el seu país:
- No té CDI amb Espanya o el CDI no regula l’Impost sobre el Patrimoni.
- Té CDI que sí contempla l’Impost sobre el Patrimoni, i dins d’aquests:
- Si regula o no el cas de les anomenades “societats immobiliàries” (societats el principal actiu de les quals són immobles).
Això condiciona sobretot si Espanya pot gravar o no:
- Només els immobles directes.
- També participacions en societats espanyoles.
- I, en alguns casos, participacions en societats estrangeres el principal actiu de les quals són immobles situats a Espanya.
En molts CDI, Espanya només pot gravar:
- Immobles situats a Espanya.
- Béns afectes a establiments permanents.
I no pot gravar altres actius (com comptes, fons o determinades participacions) si el CDI reserva aquesta potestat al país de residència.
Canvi important: societats estrangeres amb immobles a Espanya
Una de les claus de la reforma recent de l’IP és la modificació de l’article 5 de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni, per considerar situades a Espanya, a efectes de no residents, determinades participacions en societats estrangeres el principal actiu de les quals (més del 50 %) són immobles situats a Espanya.
En la pràctica:
- Abans, molts no residents adquirien l’immoble a través d’una societat estrangera per evitar tributar per IP a Espanya.
- Amb la reforma, si es compleixen els requisits, Espanya pot exigir IP sobre aquests valors, almenys per la part del valor que es correspon amb els immobles a Espanya.
Això afecta especialment residents en països amb CDI que ja preveien expressament la tributació d’aquest tipus de societats (“societats immobiliàries”).
Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes (ISGF)
Des de 2022 s’ha creat l’Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes (ISGF), de caràcter estatal, que en la pràctica:
- Té una estructura molt similar a l’IP.
- Grava patrimonis nets superiors a 3.000.000 €.
- Permet deduir el que ja s’ha pagat per IP, per evitar una doble tributació plena.
Per als no residents:
- Tributen per obligació real, sobre béns i drets situats a Espanya (amb el mateix enfocament que en IP).
- En molts CDI, l’ISGF es considera impost anàleg a l’Impost sobre el Patrimoni, per la qual cosa s’apliquen les mateixes regles de repartiment de potestats tributàries entre països.
Un punt controvertit és que, en la regulació inicial, el mínim exempt de 700.000 € només es reconeix expressament a residents, cosa que pot plantejar problemes de compatibilitat amb el principi de lliure circulació de capitals dins la UE.
Especial menció: impatriats (règim “Beckham”)
Les persones que s’acullen al règim especial de treballadors desplaçats (art. 93 LIRPF) tributen com a no residents a efectes d’IRPF, però en IP i ISGF:
- Tenen la residència fiscal a Espanya.
- No obstant, es consideren subjectes per obligació real, només pels béns situats a Espanya, igual que un no resident.
Això pot ser rellevant per a directius o professionals estrangers amb patrimoni significatiu a l’estranger i immobles a Espanya.
Per què és important revisar cada cas?
La combinació de:
- Impost sobre el Patrimoni
- Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes
- Normativa autonòmica
- Conveni de doble imposició amb Espanya
- I, si escau, estructures amb societats estrangeres
fa que la tributació d’un no resident amb immobles a Espanya sigui altament casuística. Dos contribuents amb el mateix pis a Espanya poden tenir una càrrega fiscal molt diferent segons:
- On resideixen fiscalment.
- Com tinguin estructurat el patrimoni (directament o via societat).
- En quina comunitat autònoma es troba el gruix dels seus béns.
Conclusió
Si ets no resident amb béns o immobles a Espanya, l’Impost sobre el Patrimoni i l’Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes poden tenir un impacte rellevant sobre el teu patrimoni. Les últimes reformes han restringit estratègies que abans permetien reduir o evitar aquests impostos mitjançant societats estrangeres o estructures intermèdies.
A MJB Assessors t’oferim:
- Anàlisi completa de la teva situació patrimonial a Espanya.
- Revisió de l’aplicació de convenis de doble imposició i normativa autonòmica.
- Planificació per minimitzar la càrrega fiscal sempre dins de la legalitat.
Si tens immobles o altres béns a Espanya i resideixes a l’estranger, contacta amb nosaltres a info@mjbassessors.com i estudiarem el teu cas amb detall.
La informació i l’assessorament jurídic d’aquest article i dels altres publicats al nostre blog tenen un caràcter merament orientatiu i en cap cas vinculant. Es recomana realitzar una consulta jurídica específica per a cada situació i contactar amb un professional degudament qualificat. Si ho desitges, pots contactar amb nosaltres a info@mjbassessors.com.
