Si treballes a la teva SL, no n’hi ha prou amb mirar què entra al teu compte
La societat preveu tancar l’any amb beneficis i et planteges augmentar la retribució o repartir dividends. Veus que l’estalvi comença tributant al 19 % i que el teu tipus marginal sobre el treball és superior. Sembla una decisió senzilla, però falta una part del càlcul: l’impost que paga l’empresa abans de repartir el benefici.
La comparació correcta és quants diners nets arriben al soci partint del mateix recurs de la societat, amb les condicions legals de cada via. No hi ha un salari brut a partir del qual els dividends siguin sempre millors. Aquest article pren com a referència l’exercici 2026 i una persona resident fiscal a Catalunya en el règim ordinari de l’IRPF.
La nòmina remunera el treball i el dividend remunera la participació
Quan la retribució es qualifica fiscalment com a rendiment del treball, s’integra en la base general de l’IRPF. Per a la SL pot ser una despesa deduïble si compleix els requisits aplicables: serveis reals, justificació, comptabilització i la resta de condicions fiscals i societàries.
El dividend és rendiment del capital mobiliari i s’integra en la base de l’estalvi. No és una despesa deduïble per a la societat: es reparteix benefici després de Societats. Per tant, un tipus personal més baix no implica necessàriament una càrrega conjunta menor. La qualificació deriva dels articles 17 i 25 de la Llei de l’IRPF, i la no-deducció de la retribució dels fons propis, de l’article 15 de la LIS.
No són dues etiquetes intercanviables. El dividend no permet convertir artificialment la contraprestació pels serveis en renda de l’estalvi. Cal separar la remuneració adequada del treball de la distribució del resultat que correspon als propietaris.
La comparació només serveix si la renda del soci està ben qualificada
Tenir un document anomenat nòmina no garanteix que hi hagi rendiments del treball. En determinats serveis professionals prestats pel soci a la seva societat, l’article 27.1 de l’IRPF estableix la qualificació com a activitat econòmica quan concorren els requisits relatius a l’activitat i a la inclusió al RETA o mutualitat alternativa. Aquests casos necessiten una anàlisi específica.
Si, a més, ets administrador, revisa les funcions, els estatuts i els acords retributius. Quan hi ha vinculació fiscal, també cal comprovar la valoració de mercat que correspongui. No es pot construir l’estalvi sobre una despesa salarial que després no resulti deduïble. Aquest és el primer filtre, abans d’obrir una taula de tipus.
Abans de decidir, compara les dues escales i el tipus real de la societat
La base general suma l’escala estatal i la catalana
Per al 2026, aquests són els tipus marginals combinats. Els límits es refereixen a la base liquidable general, no al salari brut ni al saldo bancari. Els petits trams intermedis apareixen perquè les escales estatal i catalana no canvien exactament als mateixos imports.
| Tram de base liquidable general | Tipus marginal conjunt |
|---|---|
| Fins a 12.450 € | 19 % |
| Més de 12.450 fins a 12.500 € | 21,5 % |
| Més de 12.500 fins a 20.200 € | 24,5 % |
| Més de 20.200 fins a 22.000 € | 27,5 % |
| Més de 22.000 fins a 33.000 € | 31 % |
| Més de 33.000 fins a 35.200 € | 34 % |
| Més de 35.200 fins a 53.000 € | 37,5 % |
| Més de 53.000 fins a 60.000 € | 40 % |
| Més de 60.000 fins a 90.000 € | 44 % |
| Més de 90.000 fins a 120.000 € | 46 % |
| Més de 120.000 fins a 175.000 € | 47 % |
| Més de 175.000 fins a 300.000 € | 48 % |
| Més de 300.000 € | 50 % |
La taula combina l’article 63 de l’IRPF i l’article 611-1 del llibre sisè del Codi tributari de Catalunya. El marginal només grava la part situada en cada tram. Despeses, reduccions, mínim personal i familiar i deduccions intervenen en el càlcul final; no s’ha de multiplicar tota la nòmina pel marginal més alt.
Els dividends comparteixen escala amb les altres rendes de l’estalvi
L’escala conjunta de l’estalvi és la següent, segons els articles 66 i 76 de l’IRPF:
| Tram de base liquidable de l’estalvi | Tipus marginal |
|---|---|
| Fins a 6.000 € | 19 % |
| Més de 6.000 fins a 50.000 € | 21 % |
| Més de 50.000 fins a 200.000 € | 23 % |
| Més de 200.000 fins a 300.000 € | 27 % |
| Més de 300.000 € | 30 % |
Els primers 6.000 € no es reinicien amb cada dividend. Cal considerar la resta de rendes i compensacions de la base de l’estalvi. La retenció que s’hagi practicat és un pagament a compte, no necessàriament l’impost definitiu.
Societats pot canviar el resultat de la comparació
Per a períodes impositius iniciats el 2026, el tipus general és el 25 %. Però les microempreses amb xifra de negocis prèvia inferior a un milió d’euros poden aplicar el 19 % als primers 50.000 € de base imposable i el 21 % a la resta. Les entitats de reduïda dimensió que compleixin els requisits i no tributin a un tipus diferent apliquen el 23 %. Cal revisar exclusions, agregació de xifres i règims especials: no totes les SL petites hi tenen dret. Fonts: article 29 i disposició transitòria 44 de la LIS.
Les entitats patrimonials no poden aplicar aquests tipus reduïts. En períodes inferiors a l’any, el límit de 50.000 € s’ajusta proporcionalment. Per comparar el següent euro, importa el tipus de Societats aplicable a aquell benefici addicional, no un percentatge mitjà triat per aproximació.
El principal error és buscar un sou frontera que serveixi per a tothom
Amb retribució íntegrament deduïble, sense variacions de cotitzacions ni altres ajustos, el dividend resulta més favorable per al següent euro de benefici abans d’impostos quan el marginal general supera aquest cost conjunt:
Cost conjunt = tipus de Societats + (1 − tipus de Societats) × tipus de l’estalvi.
| Societats aplicable | Estalvi al 19 % | Estalvi al 21 % | Estalvi al 23 % |
|---|---|---|---|
| 19 % | 34,39 % | 36,01 % | 37,63 % |
| 21 % | 36,01 % | 37,59 % | 39,17 % |
| 23 % | 37,63 % | 39,17 % | 40,71 % |
| 25 % | 39,25 % | 40,75 % | 42,25 % |
Amb Societats al 25 % i estalvi al 19 %, el llindar és el 39,25 %. A Catalunya, el següent euro de base general supera aquest cost en entrar al tram del 40 %, per sobre de 53.000 €. Si l’estalvi ja tributa al 21 %, el llindar puja al 40,75 %: el següent tram general que el supera és el 44 %, per sobre de 60.000 €.
Això no vol dir cobrar 53.000 € de sou i convertir la resta en dividends. Parlem de base liquidable, d’un euro marginal i d’hipòtesis concretes. Una retirada completa pot travessar diversos trams, i els tipus de l’estalvi del 27 % o del 30 % eleven encara més el cost conjunt.
Un altre error és donar per fet que el dividend no afecta la quota d’autònoms. En determinats autònoms societaris, els rendiments derivats dels fons propis també computen per regularitzar cotitzacions, segons l’article 308 de la LGSS. S’ha de simular aquesta conseqüència.
Un exemple amb 10.000 euros mostra per què el resultat pot canviar
Considerem un soci únic treballador resident a Catalunya amb 55.000 € de base liquidable general prèvia i sense base de l’estalvi. La SL disposa de 10.000 € de benefici addicional abans de la retribució i de Societats, subjecte al 25 %.
Suposem que totes dues vies són jurídicament viables, la retribució addicional és adequada i plenament deduïble, hi ha benefici distribuïble i no canvien cotitzacions, mínims, reduccions ni deduccions. És una simulació incremental, no una liquidació personal completa.
| Aplicació dels mateixos 10.000 € | Retribució del treball | Dividend |
|---|---|---|
| Societats sobre aquest import | 0 € per la despesa deduïble | 2.500 € |
| Import brut per al soci | 10.000 € | 7.500 € |
| IRPF addicional | 4.200 € | 1.455 € |
| Net final addicional | 5.800 € | 6.045 € |
La retribució suporta 5.000 € al 40 % i 5.000 € al 44 %. El dividend suporta 6.000 € al 19 % i 1.500 € al 21 %. En aquest cas, el dividend deixa 245 € més. Però, amb una base general prèvia de 40.000 €, els 10.000 € de retribució tributarien al 37,5 %: quedarien 6.250 €, és a dir, 205 € més que amb el dividend.
Planifica la remuneració abans d’ordenar una transferència
Prepara una previsió conjunta de la SL i del soci: funcions i retribució, benefici fiscal, altres ingressos personals, cotitzacions i diners necessaris per viure. Contrasta després una combinació legalment adequada de remuneració i distribució de beneficis, sense comprometre la tresoreria de l’empresa.
El repartiment exigeix beneficis o reserves distribuïbles i l’acord corresponent, respectant els límits patrimonials i les reserves legals. Si hi ha diversos socis, també importen els seus drets econòmics; el benefici no es destina lliurement només a qui treballa. Ho regulen els articles 273 a 277 de la Llei de societats de capital.
Si es reparteixen reserves d’anys anteriors, no es torna a pagar Societats pel simple repartiment. La simulació anterior compara benefici nou abans d’impostos: no s’ha de traslladar automàticament a diners que ja van tributar.
Una bona decisió combina fiscalitat, seguretat i liquiditat
A MJB Assessors t’ajudem a:
- Revisar la qualificació i la documentació de la teva retribució.
- Comparar el net conjunt de nòmina i dividends amb les teves dades.
- Incorporar Societats, IRPF i cotitzacions a la previsió.
- Preparar un repartiment compatible amb els acords socials i la tresoreria.
Escriu-nos a info@mjbassessors.com i revisem com et retribueix la teva empresa abans de prendre la decisió.
Contingut informatiu, verificat el 13/10/2026. No substitueix l’assessorament individualitzat. Escales referides a 2026, residència fiscal a Catalunya i règim ordinari; cal confirmar la normativa i les circumstàncies aplicables abans d’executar qualsevol operació.
