Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència clau per a empreses i contribuents que acostumen a tenir conflictes amb Hisenda per la deducció de despeses. Segons informa el periodista Ignacio Faes en un article publicat al diari Expansión, el Tribunal ha posat límits a les sancions massives imposades per l’Administració Tributària quan l’única raó per sancionar és la falta de proves documentals de les despeses deduïdes.
Quina és la novetat de la sentència?
La sentència del Suprem, tal com recull Expansión, subratlla que l’Administració Tributària no pot aplicar sancions de manera automàtica només perquè l’empresa no hagi justificat suficientment les despeses que es pretén deduir. La manca de justificació documental, per si sola, no pot implicar automàticament la culpabilitat del contribuent.
La càrrega de la prova recau en l’Administració
Un dels punts més destacats de la sentència és que Hisenda ha de demostrar de manera específica la culpabilitat del contribuent en cas de sancionar-lo. Això significa que no hi ha una “presumpció de culpabilitat” sinó que, al contrari, regeix la presumpció d’innocència que obliga l’Administració a motivar adequadament les sancions tributàries.
La interpretació raonable de la norma no s’aplica sempre
La sentència també fa referència a la figura de la “interpretació raonable de la norma”, recollida en l’article 179.2.d) de la Llei General Tributària (LGT). Segons el Tribunal, aquesta defensa només és vàlida quan la controvèrsia està relacionada amb un autèntic conflicte interpretatiu de la normativa fiscal aplicable.
És a dir, si hi ha una discrepància real sobre com s’ha d’interpretar una llei tributària, el contribuent pot argumentar que ha actuat amb diligència basant-se en una interpretació raonable. Però si el problema és simplement que no s’han aportat les proves necessàries que justifiquin les despeses, aquesta figura legal no és aplicable.
Diferència entre conflicte interpretatiu i falta de prova documental
El Suprem ha aclarit que la defensa basada en la interpretació raonable només es pot invocar quan hi ha una diferència en la interpretació legal i no quan el problema deriva de la falta de proves. És responsabilitat del contribuent aportar la documentació adequada per demostrar que els costos deduïts corresponen realment a l’activitat econòmica desenvolupada.
En el cas analitzat, l’Administració Tributària havia imposat una sanció perquè l’empresa no havia aportat suficients proves documentals dels serveis facturats per un tercer. El Tribunal ha determinat que, en aquest cas, no hi havia una discussió interpretativa, sinó simplement una absència de justificació documental suficient.
Implicacions per a les empreses i contribuents
Aquesta sentència, tal com destaca Ignacio Faes a Expansión, estableix jurisprudència i proporciona una garantia addicional als contribuents davant les actuacions sancionadores d’Hisenda. Les empreses ara disposen d’un precedent important que limita l’aplicació automàtica i generalitzada de sancions per la manca de justificació documental.
Tot i això, segueix sent imprescindible mantenir una bona pràctica administrativa i comptable, amb tota la documentació necessària per justificar les despeses deduïdes fiscalment, ja que l’absència de proves seguirà sent responsabilitat exclusiva del contribuent.
Enllaç a la notícia: https://www.expansion.com/economia/2025/05/26/683360bf468aeb43088b457c.html
